Les mitjes maratons estan ben a prop, i quan un comença plantejar-se si està fent l'entrenament adequat o si hauria d'allargar més les tirades llargues dominicals; i quan , d'altra banda, veu que ja comença a estar resistent sense perdre la punteta de velocitat... PATAPLAM !!! Faringitis, anibiòtics, cinc dies parat (i amb vistes d'ampliar el periode de descans) i la moral per terra.
Però na passa res. Queda el Blog, on sempre es poden contar les experiències, i d'alguna manera sentir-se un poc atleta. De totes maneres, encara n'hi ha temps. La primera mitja marató sempre eix malament i aixó fa que les ganes de millorar augmenten. Després de la crisi, ve un boom... o això diuen.
Per si de cas, beurem més suc de taronja.
1 comentari:
Hola Ricardo Tergat Pintok com va la Marató de València per aquest any entrenem o vas a per les 3h30m.
Jo aniré a per 2h58m vens jajaja.
Publica un comentari a l'entrada