El diumenge una any més València va celebrar la seua prova atlética per excelència: la 32ª edició de la marató. Enguany, ja consolidat el canvi de data de febrer a novembre, la cursa presentava un augment considerable de participació: de 6000 participants en l'edició anterior a uns 9000 en la d'enguany. Aixó combinat amb el 10k paralel que eixia de l'altra banda del riu, podria haver deparat una bonica foto. I dic podria, perqué va haver un problema amb la eixida. Resulta que abans de que el jutge fera el dispar amb la seua pistoleta reglamentària, es va llançar una traca que va confondre als keniates. Aquestos van començar a còrrer, però els van parar i quan ja tot el pilot de gent havia avançat uns 15 o 20 metres, ens van fer tornar arrere. Podeu imaginar com vam acabar. Pijor que les sardines dins de la llanda.
Anècdotes a banda, va ser un marató molt dur per la temperatura i humitat. A la fi, tant d'amenaçar amb plujes, va eixir un dia de sol radiant amb 16 graus a l'hora de l'eixida que van pujar a més de vint. Això va propiciar que les cames s'engarrotaren abans de l'esperat provocant molts problemes als corredors.
Sense anar més lluny, els nostres atletes Ricardo Carañana i Jose Mª Orihuel es van retirar al kilòmetre 32. L'un anava a l voltant de les 2:55 i l'altre sobre les 3:00.
Un servidor la va acabar amb més voluntat que força, ja que també volia estar al voltant de les 3:00 i a la fi va acabar a les 3:09:20, completant els 5 ultims kilòmteres per dalt de 5/km.
En definitiva, un dia molt dur per a tots. Des del blog només ens queda animar a tots els maratonianos del club que estan preparant Castelló per a que puguen fer les marques previstes. Que arriben ben preparats i que el dia els acompanye. Sort!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada