Maratonians, com porteu la vostra preparació? Ens resta només una setmana per a enfrentar-nos de nou al gran repte. Córrer durant 42 km i 196 metres... quasi res.
Per a mi, personalment significa molt ja que considere que és la màxima meta a la que aspira un atleta aficionat. Preparar-la es un gran sacrifici, però val la pena de veritat. Les sensacions quan es creua la línea de meta son indescriptibles. Entrar en les pistes del Túria i xafar el tartan blau també era meravellós i de segur ho trobarem a faltar enguany. A canvi xafarem el dur i gelat asfalt de Fòrmula 1. Esperem que el descobriment valga la pena.
Ànim a tots. La maratò s'ha de fer amb molt de respecte però sense por. Amb humiltat i optimisme i sobretot disfrutant d'un moment que de segur serà inolvidable.
Fins prompte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada