diumenge, 22 de febrer de 2009

Crònica oficial del marató 2009 (Opinió)


Quan no eix la marca que un voldria, sembla que totes les circumstàncies que envolten la cursa son roïnes. Però malgrat el temps que he realitzat, intentaré ser just amb una cursa que per a mi sempre havia segut de les meues favorites.

A favor, pense que l'organització any darrere any està millorant poc a poc. Per eixemple, la colocació per a la eixida, ha segut un dels punts que més m'han agradat. Els dorsals els donàven segons la marca probable que volíem fer i després n'hi havia un requadre vallat per a cada bloc de dorsals, així cada corredor anava a la zona que li corresponia per temps. Un altre punt a favor ha segut l'animació tant de públic, com de músics, malgrat que no es tractava d'un circuit massa apropiat per a aquestos tipus d'activitats. La fira del corredor també ha sigut un éxit amb la seua ampliació i el menjar de la pasta, encara que semblava el mateix d'edicions anteriors, crec que ha millorat en quant a la qualitat de la paella i la fideuà. Enguany les dos estàven més bones (o jo tenia més fam...jejeje). Un altra qüestió positiva ha sigut el major grup de fisios que ajudàven als corredors a recuperar-se (I si no que li ho pregunten a Ricardet que parlava meravelles de les dos xiquetes en l'entrevista de Punt 2). I no se si em deixe algun punt positiu.

Ara parlarem dels negatius. O millor... del negatiu, perquè per a mí només n'hi ha un i és el canvi de circuit. És evident que una prova com la marató sempre preten, a banda d'agradar als corredors, projectar la imatge de València a l'estranger. En aquest cas, crec que només s'ha aconseguit la segon cosa. No he parlat amb cap corredor que li agrade la eixida i la meta des del port. Pense que no necessàriament ha de tindre relació amb la vela o la F1. Sòn coses diferents i si tan important era, podriem haver passat per allí, però arribant a les pistes de Túria. Les raons que s'han argumentat per part de Correcaminos no han sigut convincents. I el que és pitjor, sembla que no pensen rectificar. Còrrer pel circuit és de lo més avorrit. No veus a ningú i està tot vallat. El Port encara està d'obres i ha de millorar els seus accesos. Encara que té un pàrquing prou gran, costa molt d'entrar i d'eixir; molt més que en les edicions anteriors en el pàrquing del Carrefour.

Per últim, s'ha produït una circumstància aliena a l'organització. Encara que semble una excusa, no ho és, però ha fet massa calor per a ser febrer i més amb l'hivern tan dur que estàvem patint. Les cames s'han engarrotat molt més prompte de l'esperat.

I ja per acabar, voldria destacar la gran participació que el nostre club ha aportat a la Marató. Ni més ni menys que 8 corredors. L'enhorabona a tots, que acabar una marató no està a l'abast de qualsevol.

Salutacions.